Pere-Joan Cardona:

"L’Institut de Recerca de Can Ruti és com un somni impensable fa 20 anys"

Carla
Cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l'Institut de Recerca de l'Hospital Germans Trias i Pujol

El Pere-Joan Cardona és un Manresà que ja fa més de vint anys que ronda per l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, conegut també com Can Ruti. Actualment és el Cap de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l'Institut de Recerca del mateix Hospital en el qual fa 13 anys va iniciar la producció de la RUTI, una vacuna terapèutica contra la tuberculosi. La vacuna va portar-lo a la creació de l’empresa Archivel Farma, un laboratori farmacèutic situat a Badalona i que treballa en la tercera i última fase clínica de la vacuna.

Anem a conèixer el Pere-Joan a l’Institut de Recerca de Can Ruti i, al contrari del que crèiem, estan en un edifici separat de l’Hospital, amagat darrera un petit turó. L’edifici es va construir el 2006; abans, com diu el Pere-Joan, estàven tots amuntegats a l’Hospital. En arribar ens sentim com àliens visitant un microclima desconegut per a nosaltres fins el moment.

Com comença tot?

Quan faig la tesi l’any 1999 sobre el diagnòstic de la tuberculosi amb monitorització de nivells d’anticossos. El dia que l’imprimeixo, pensant en les preguntes que podia fer-me el tribunal, em plantejo que sempre s’havia pensat que la bactèria que causa la tuberculosi quedava tancada, però vaig veure que un cop es feia la lesió diferents cèl·lules defensores s’enduien alguns bacils d’aquests i creaven noves lesions fora. La idea que el bacil es podia escapar del granuloma i que es podien generar noves lesions era revolucionaria.

I d’aquí surt la RUTI...

Sí, perquè es va veure que el sistema immune no reconeixia aquests bacils i, per tant, calia fer un sistema immune que ho reconegués. Per casualitats, em trobo amb un conegut de la meva dona, Pepe Martínez, a qui li interessava molt el tema de la recerca i volia invertir en nous projectes. Li vaig presentar la idea, li va agradar i va voler patrocinar-ho des del principi. Al cap de 3 anys ja teníem la vacuna a punt i la vam patentar.

Què suposaria l’aparició d’aquesta vacuna per al malalt tuberculós?

La idea de la vacuna és reduir el tractament antibiòtic tant de la infecció com de la malaltia tuberculosa. Idealment pensem que només amb un mes de tractament més la vacuna ja n’hi hauria prou.

Com es tracta actualment la malaltia?

Ara, quan estàs infectat no ho saps, t’han de fer una prova perquè no hi ha símptomes. Si estàs infectat et fan una radiografia de tòrax i, si no hi ha res, fas un tractament d’entre 6 i 9 mesos amb fàrmacs. Però també fins a certa edat perquè és hepatotoxic. D’altra banda, si tens la malaltia, es fa un tractament amb 4 fàrmacs durant 2 mesos i durant els 4 mesos següents et donen dos fàrmacs més. Un dels problemes amb l’actual tractament és que hi ha molta gent que ho deixa, perquè és molt llarg, t’has de medicar cada dia i pot provocar toxicitat al fetge. Afortunadament només un 10% de la gent infectada fa la malaltia.

Qui podrà ‘gaudir’ d’aquesta vacuna?

La lògica aquí és perversa, en el sentit que quan tu fas un producte d’aquests hi ha gent que ha arriscat els seus diners i vol retornar-los. Normalment el que es fa amb aquest tipus de producte és negoci amb els països desenvolupats, als quals els poses un preu molt alt. En canvi, els països que no ho poden pagar no estan dins el teu negoci perquè saps que no ho podran pagar. Com que no ho pots regalar el que es fa és que hi ha institucions benèfiques, com per exemple, la del Bill Gates, que ho compren i ho distribueixen ells. El que tu no pots fer amb un producte com aquest és dir ‘jo ho repartiré al tercer món’, perquè llavors ningú hi posarà un duro. No és una cosa teva, és una cosa de l'inversor.

Quanta gent hi ha infectada?

A tot el món ja hi ha un terç de la població que està afectada. La immensa majoria no ho saben. Aquí, ara no n’hi ha tanta, però a la postguerra per exemple va haver-hi molta tuberculosi, es va intentar controlar i va anar baixant, però no es va fer del tot bé i sempre hi havia un romanent. Al venir la Sida va augmentar de manera massiva la tuberculosi, així com la gent que es drogava per via endovenosa. L’any 1994 jo era resident aquí a Can Ruti i les urgències estaven plenes de gent amb tuberculosi i sida que venien a morir, també gent amb sobredosis d’heroïna, era un drama.

Quina relació hi ha entre la sida i la tuberculosi?

La sida fa immunodepressió. Si tu tens una probabilitat d’un 10% de desenvolupar la tuberculosi, els que tenen el sida és un 100% pràcticament. Per tant, va pujar molt. Després això es va anar controlant gràcies als antiretrovirals i el següent mini brot va ser amb l’arribada de la immigració, això passa quan ve gent d’altres països que tenen una incidència més alta de tuberculosi, però molts d’aquests s’infectaven aquí amb les males condicions. Moltes vegades els nouvinguts són els més sans, però quan arriben aquí malviuen i augmenten les possibilitats de contagiar-se. Els autòctons tenim una de les taxes més altes de tuberculosos d’Europa, pel mateix que dèiem que no es va fer bé després de la guerra.

I a Badalona?

No n’hi ha gaires. Aquí a l’Hospital en vénen sobre uns 100 cada any i ara cada vegada menys. A Catalunya hi ha uns 1200 casos a l’any, per tant, amb els habitants que té Badalona, estem per sota del que ens tocaria. On hi ha més ‘follón’ és a Barcelona, allà n’hi ha més. És un fenomen lligat a les grans ciutats, per exemple, la ciutat amb més tuberculosi d’Europa és Londres. Quan hi ha molta gent junta és més fàcil la transmissió. On també n’hi ha molta és a l’Àsia perquè allà són molta gent, a la Índia hi ha un milió de morts a l’any per tuberculosi.

Què representa investigar en un Hospital com Can Ruti a Badalona?

El fet d’estar aquí a Badalona fa que no et facin molt cas a fora, pel món en general, no és com si estiguessis als Estats Units o a Anglaterra per exemple. Però això té un avantatge que és que tu pots treballar i ningú et copia i pots treballar amb més tranquil·litat. El pitjor que et pot passar en recerca és que algú t’agafi la idea; si per exemple la idea de la RUTI l’haguessin agafat els americans ja ens haguessin passat al davant i ens ho haurien tret. Aquí som molt eficients fent recerca, tenim menys recursos però lluitem amb els millors. Quan jo vaig començar a Can Ruti no hi havia res de tot això, només hi havia algun becari, i veure que al cap de 20 anys hi ha una estructura com aquesta...era impossible de pensar. Per tant, cal dir que aquest Institut que tenim és de primera categoria, és com un somni impensable fa 20 anys.

Què més hi feu aquí?

Aquí hi ha grups de tuberculosi, de càncer, de malaltia inflamatòria intestinal, immunòlegs, també hi ha pneumòlegs, nefròlegs, endocrins,...D’alguna manera aquí es vehiculitza tota la recerca que surt de l’Hospital, tot el que requereix una mica de recerca bàsica es fa aquí.

Com us ha ajudat el fet de formar part de l’Hospital de Can Ruti?

Hi ha hagut molt d’esforç per part de l’Hospital perquè no hi ha hagut finançament públic, és un centre que s’ha fet amb els diners dels assajos clínics fets a l’Hospital. Per tant, s'ha fet un esforç important per part dels metges. Aquest Institut és un miracle.

I com s’aguanta?

S’aguanta gràcies als assajos clínics a l’Hospital, els diners que es treuen d'aquests assajos s’inverteixen aquí. També s’aguanta perquè com a investigador un 50% de la nostra activitat és buscar diners. Tothom es pensa que un investigador està tot el dia al microscopi...i què més voldria!

On busqueu els diners?

A convocatòries públiques competitives del govern central, però això va de cap a caiguda. Llavors hem hagut de buscar fora: a nosaltres ens ha patrocinat recerca el Bill Gates i també hem estat a 4 consorcis europeus, aquesta ha estat la base del nostre èxit. I també l’Archivel ens pagava per fer assajos. A més ens hem ofert a altres empreses.

Quin és el futur de l’Institut?

L’avantatge de l'Institut és que no està gens endeutat, mai hi ha hagut grans alegries i s’ha fet una inversió justa, per tant, ara és un Institut sanejat i és l’enveja de molts. Té molt futur perquè no té problemes econòmics, però sí que és cert que cada vegada serà més complicat mantenir-se i el que hem de fer és buscar inversió com bojos.

I el futur de la investigació en general?

Fa set anys es va crear el Biocat que és una estructura amb la qual es tendeix a fer empreses a partir d’idees i això és un element dinamitzador de primer ordre. La idea, si volguéssim ser com els europeus o americans, és que empreses com Archivel n’hi hagi més. L’ideal seria que els diners destinats a recerca vinguessin de molts productes que han sortit al mercat. El problema és que hem invertit molt en recerca, però no s’ha transferit la tecnologia. No hi ha educació de la transferència de la tecnologia, perquè abans el contacte d’un acadèmic amb una empresa es veia com una perversió del sistema, i això és un error perquè llavors la gent percep la recerca com un luxe.

I què ha de ser?

En una societat com la nostra basada en el valor afegit, sense recerca no es va enlloc. El que farem ara amb els ratolins serà la indústria d’aquí 10 anys. Estimular la recerca està molt bé, però a més s’ha de transmetre als ‘nanos’ que cal transferir-la. Fer empreses no és cap pecat. Si no hi ha empreses no hi ha diners públics.

I si no hi ha producte la ciutadania no se’n pot beneficiar...?

Clar. Nosaltres amb la vacuna no ho haguéssim pogut fer d’altra manera. La inversió que has de fer requereix de diners privats. Hi ha un moment que per fer un producte així, necessites unes instal·lacions, uns treballadors...a Archivel hi treballen 20 persones, això no hi ha patrocini públic que ho aguanti. Els diners públics estan molt bé per l’inici de les coses o projectes, però arriba un moment que és impagable.

Us sentiu desconnectats de la ciutat de Badalona?

No, jo penso que hi ha molta relació. Estàs més aïllat que si estiguessis al centre, però alhora és un privilegi estar aquí perquè estàs en mig d’un parc natural. A més hi ha un campus molt interessant perquè tens la facultat de medicina i també hi ha l'Institut Guttmann.