Montse García:

"Xavier García Albiol no dóna lloguers socials sinó titulars populistes"

Júlia Talarn
Portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Badalona

La Montse García té 34 anys, una carrera, un màster, dos fills i una hipoteca que no pot pagar. Fa un any va començar a assistir a unes assemblees d’afectats per la hipoteca on només hi acudien 4 o 5 famílies. Ara ella n’és la portaveu i ja fa temps que s’han canviat de local per poder reunir-se amb tots els afectats. Ella es defineix com optimista i lluitadora. Assegura que ja fa temps que ha perdut la vergonya perquè no és ella a  qui li manca la decència. Confessa que un cop hagi aconseguit la dació en  pagament li agradaria marxar a la República Dominicana i muntar un ‘xiringuito’ a la platja.

La Montse em convoca a casa seva just abans de l’hora de sopar. Viu a un pis al barri de Sant Crist amb en Jose, el seu marit de República Dominicana, i els seus fills: en Daniel que té  dos anys,  i la Tania que en té quatre. Dins els 75 metres quadrats que l’any 2006 van costar 250.000 euros no hi ha lloc pels luxes. Ens asseiem a la taula del menjador i en Daniel decideix que també vol participar de la conversa assegut a la falda de la mare. Entre llapis, plastidecors i colors comença l’entrevista.

 

Portaveu i afectada. Com ha anat el vostre procés hipotecari?

Quan vam comprar el pis tant el meu marit com jo teníem feina. Junts cobràvem 4.000 euros mensuals. Quan em vaig reincorporar de la baixa maternal vaig descobrir que l’empresa on treballava havia estat firmant papers al meu nom. Els vaig denunciar i em van fer fora. El meu marit va ser acomiadat la vigília de Reis del 2012.

I no podíeu fer front a la hipoteca.

No. Cada mes pagàvem 1.120 euros.  Quan vam decidir que no podíem pagar a mi ja se m’havia acabat l’atur i tot el que cobrava en Jose d’aquesta prestació anava destinat a pagar la hipoteca. Va ser en aquell moment quan vam decidir començar a assistir a les reunions de la PAH. Des de llavors vivim del que tenim estalviat i mengem a casa els meus pares.

Teníeu alguna clàusula abusiva al contracte?

Sí, i tant. I una de ben grossa: la clàusula sòl. Una clàusula abusiva feta per protegir els bancs i caixes de les baixades de l’Euríbor. En canvi, enganya als clients. Precisament, la major demanda col·lectiva mai presentada a l’estat espanyol denuncia 45 entitats financeres per l’aplicació d’aquesta i d’altres clàusules abusives.

Treballeu?

No. La situació ens hi obliga. Per a poder accedir a un advocat d’ofici que tramiti el procés hipotecari cal cobrar menys de 1.300 euros bruts al mes per família. No ens en podem permetre un de privat perquè, si ho féssim, hauríem d’assumir els costos judicials que són imposats per la part guanyadora, és a dir: el banc. I aquí és on inflen els números. Els costos judicials poden superar els 220.000 euros. Només podríem treballar si ho féssim en negre.

Fins ara com a afectada, ara com a portaveu: quines són les funcions de la PAH a Badalona?

Quan hi arriba algú per primer cop li expliquem com funciona el procediment hipotecari i mirem si té clàusules abusives dins el seu contracte. I, depenent del cas, li expliquem quines sortides pot tenir. El problema de tot plegat és que el procés hipotecari és com un engranatge que no té fre: et denuncien, ells fan números i et subhasten el pis.

I què hi podeu fer?

Procurar que les famílies no  comencin el procés de desnonament i, en el cas que ho facin, aconsellar que agafin advocat d’ofici.

Quines zones de Badalona estan més afectades per les hipoteques?

Els barris més afectats són San Roc, La Salut, Sant Crist i Sistrells, més o menys per aquest ordre. Si més no, aquestes són les zones d’on en rebem més casos.

Quin és el  perfil de badaloní que passa per aquest tràngol? 

N’hem detectat tres tipus. En primer lloc hi hauria parelles joves, d’entre 30 i 35 anys, que van comprar el pis just després d’ajuntar-se. Normalment tenen nens petits i els dos s’han quedat sense feina. En segon lloc hi hauria els divorciats, en aquests casos un dels dos ha hagut de marxar de l’habitatge i tot i que la hipoteca segueix estant al seu nom, no la pot assumir. I, en tercer lloc hi trobem els nouvinguts als quals van concedir fàcilment hipoteques plenes de clàusules abusives. Amb la crisi molts d’ells s’han quedat sense feina o han vist com els seus sous es reduïen considerablement. Això sí, tots tenim en comú que vam comprar el pis entre els anys 2005 i 2008.

Què podria fer el govern de la ciutat per ajudar aquestes famílies?

Per començar podrien nomenar Badalona com a ciutat lliure de desnonaments. Això voldria dir que quan aquests es produïssin no s’hi enviés ni la policia ni els bombers a executar-los.També es podria millorar la mediació i fer-la d’una manera més enèrgica.

Ara els bombers de Badalona han fet un pas...

I tant! La seva decisió de no presentar-se a cap desnonament és molt valenta. Cal no oblidar que per no fer-ho els poden expedientar o fins i tot fer fora del seu lloc de treball. Tots estem molt agraïts per la seva decisió.

Què ha significat l’entrada de la Iniciativa Legislativa Popular al Congrés?

Ha demostrat que hem fet bé la feina i que tantes hores han servit per alguna cosa. Pel camí hem hagut de fer molta pedagogia i explicar mil vegades com funciona la legislació. De totes maneres, aquesta tasca l’haurem de seguir fent perquè la lluita continua. Segurament no es respectaran els mínims proposats per la ILP i moltíssimes famílies continuarem amb la mateixa situació. El que està clar és que el qui no lluita perd la batalla i aquesta l’hem de guanyar sigui com sigui.

Batallem prou a Badalona?

Anem fent. Per desgràcia encara estem massa dispersats, hem de fer moltes més coses. Casos de corrupció a l'Ajuntament, un alcalde imputat per un delicte de xenofòbia... No entenc perquè la gent segueix a casa. Esperem que el proper dia 3 de Març, la ciutadania desperti una mica i la cadena humana pels nostres drets sigui un gran èxit.

Heu mantingut converses amb l’Ajuntament?

Sí. Tant per casos puntuals de desnonaments com per parlar de solucions més generalitzades. Hem hagut d’insistir molt per tal que es convoqués el Consell d’Habitatge a la nostra ciutat però, de moment, no hem pogut veure cap solució vàlida.

Què seria una solució vàlida?

Mira, per exemple, el Jutge Degà de Badalona va dir que es podia expropiar l’ús dels habitatges buits. Creiem que a Badalona hi ha 8.000 pisos sense habitar i una de les solucions passaria per llogar-los en règim de lloguer social –que representés, com a màxim, un 30% dels ingressos familiars–.

Què en penseu de la recepta dels pisos socials que ha proposat l’alcalde?

Xavier García Albiol és un alcalde que fa grans titulars populistes. A la premsa ha sortit 100 cops explicant que tenia pisos per llogar, però ja es va demostrar que no era del tot cert ja que dels més de 80 que va prometre no en va entregar ni 15. Fa pocs dies va tornar a sortir a la televisió de Badalona explicant que tenia més pisos. Crec que no és cert, però si ho fos, m’agradaria saber amb quins criteris s’assignen. El problema és que els ciutadans encara confien en la paraula de les persones i pensen que si diuen les coses és perquè són certes. Jo ja fa molt temps que sóc partidària del ‘si no lo veo, no lo creo’.