Iu Forn:

"Badalona mai ha tingut un projecte de ciutat"

Carla Mauricio
Periodista

L’Iu és un periodista badaloní, conegut pel to irònic dels seus escrits i de les seves produccions radiofòniques i televisives. Tot i que no es va criar a Badalona, amb el pas dels anys va tornar a la ciutat dels seus orígens. Reconeix que Badalona li agrada perquè té el mar, pot passejar tranquil·lament amb la bicicleta i està relativament a prop de Barcelona. Però admet que hi ha moltes coses que no el convencen de la ciutat, com ara una cosa tan simple com que no hi hagi un bar on poder trobar-te casualment amb gent. De fet, quan acabem l’entrevista ens acaba proposant de crear-ne un, no sabem si irònicament o no. 

Quedem amb l’Iu el matí d’un dissabte primaveral. Quan arribem al lloc de la cita, l’Iu està esmorzant en companyia, inundat entre portades de diaris: cada dia se’ls llegeix tots de dalt a baix. La Míriam, la seva companya, ens ho corrobora i ens comenta que casa seva és un santuari de la informació, des que es lleven fins que se’n van a dormir. Encuriosits per com serà l’Iu, comencem l’entrevista en companyia de l’Arnau i la Júlia.

Has fet premsa escrita, ràdio i televisió, en quin et sents més còmode?

Ràdio, perquè és el mitjà en el que vaig començar, és el més pròxim i en el que la feina llueix més. També tens més capacitat de reacció, controles molt el producte que surt i és més personal, no depens de molta gent com a la televisió, per exemple.

Tanmateix, si busquem al Google el teu nom, una de les primeres opcions que apareix és el teu Twitter…

Ah sí? Twitter és un món que cadascú se’l fa seu i sembla que estiguis obert a tot, però el món no és Twitter, Twitter és un mitjà més. Apart d’això, tu segueixes una gent, que també segueix una gent, és un cercle dins el cercle, però si vas seleccionant gent diversa també és una font d’informació, com parar l’orella als bars que també és una font important d’informació, o com llegir els diaris o veure un programa d’una gent que salta a una piscina…no per la gent que salta a la piscina, sinó per entendre perquè la gent es mira això, que és una mica la feina dels que ens dediquem a explicar què passa. Abans d’explicar-ho, has d’entendre què passa.

Dius que Twitter és un mitjà i la gent que escriu a Twitter què són?

Som idiotes, perquè estem creant contingut gratis. Estem en un moment en el qual hem d’aconseguir que la gent pagui pels continguts,  perquè sinó de què vius?

Existeix l’anomenat periodisme ciutadà?

Sí que és cert que hi ha gent que explica coses que fa funció de periodista, però és que jo no sé què és un periodista. Tot i així, prefereixo que m’expliqui una cosa un periodista que almenys respon ell del que explica, que no un senyor que no sé qui és. Aquesta situació de desigualtat és una cosa que s’ha d’anar solucionant, sobretot de cara a una credibilitat d’una professió que no sabem com serà d’aquí dos anys i que serà completament diferent.

Quina és la situació dels mitjans de comunicació a Badalona?

El problema que hi ha hagut en els mitjans de comunicació públics de les ciutats és que ha estat controlat pel poder polític. Abans existien uns mitjans privats a les ciutats, quan van arribar els ajuntaments democràtics van dir ‘muntem una emissora municipal amb diners públics’, que em sembla molt bé, però això vol dir control polític. I ara, a més, amb les retallades no hi ha diners.

Com ho podríem evitar això?

El que hauríem de fer és agafar Catalunya, serrar-la per la part d’Aragó i els Pirineus i col·locar-la a Suècia, on allà les coses es veuen d’una altra manera. La gent dimiteix si té un compte a Suïssa, o per haver mentit en una multa de trànsit, però aquí no va així. Amb tot el que estem veient i no dimiteix ningú, el més normal és col·locar un militant del teu partit a dirigir un mitjà.

Com a analista polític què n’opines de la moció de censura que volien presentar ICV-PSC-CIU a l’alcalde de Badalona?

Jo em vaig apostar públicament un sopar a que no hi hauria una moció. L’anàlisi de la situació és: el partit que va treure més regidors, agradi o no agradi, és el que ha votat la gent. A partir d’aquí hi ha dues opcions, adonar-te que això és així, o negar-ho. Aquest senyor (García Albiol) té una manera de fer política que li va millor fer oposició que estar al govern, perquè estar al govern vol dir gestionar, tenir un equip, un projecte de ciutat, etc. Han passat dos anys i no sabem quin és el projecte de ciutat i li queden dos anys de mandat sense pressupost i amb una situació interna greu.

I llavors és quan es planteja fer una moció de censura...

Sí, però per fer què? Per governar dos anys sense pressupost, amb quin projecte de ciutat? Quin sentit té fer-lo fora dos anys? La gent vota per alguna cosa, s’equivocaran o l’encertaran, però el que has de fer és entendre per què el voten. Tot plegat ha sigut una tàctica política dels uns i dels altres, perquè ICV nacional no vol el candidat que hi ha ara a Badalona, per tant, Iniciativa no donarà suport a la moció perquè sinó vol dir que el seu candidat es queda dos anys més. I els Socialistes tampoc volen el cap de llista que tenen aquí, el que fa que a Barcelona tampoc vulguin la moció de censura. Els d’aquí volien la moció per poder conservar la seva posició, per tant era una moció on el de menys era Badalona.

I Convergència?

Convergència planteja la moció perquè té la llufa que el PP governa perquè ells es van abstenir. D’aquesta manera qui té la llufa ara és ICV, per tant, ara ningú podrà dir que el García Albiol governa per culpa de Convergència. Quin paper juga la ciutat en tota aquesta història? Cap.  Algú se sorprèn perquè la gent acaba votant el que vota i perquè hi ha tanta gent que no va a votar?

És a dir que han traslladat un problema intern de partit a un altre partit.

D’això se’n diu política. En tot aquest debat de la moció de censura, algú ha escoltat la proposta d’algun projecte per la ciutat? En què s’ha de convertir Badalona, en una ciutat turística, marítima, universitària…? És una ciutat amb un atur altíssim, sense una idea clara...Què és Badalona avui en dia? Una ciutat de serveis? Una ciutat de platja?

Ara tot just farà un any, vas fer un article titulat “Què està fent el PP a Badalona?”, què està fent el PP a Badalona ara?

Tu pots fer coses molt interessants i que la gent no se n’adoni, perquè no saps comunicar bé les teves polítiques. I pot passar el contrari: que tinguis una molt bona política de comunicació i que converteixis el fum en una magna obra política. Cada cop tenim més informació variada i diversa i creiem que ningú ens pot enganyar. Però al final com que no tenim temps de codificar-ho tot, el missatge publicitari que acaba arribant és el més simple. L’alcalde de Badalona amb això és un mega crack. Té un missatge absolutament efectiu pels seus votants.

Vàrem entrevistar un pescador que ens deia que Badalona viu d’esquenes al mar, tu diries que Badalona ha viscut d’esquenes a tot?

Sí, completament. Ha viscut d’esquenes al mar, tot i ser una ciutat de mar, que no tenia port, però que tampoc calia tenir-ne. És una ciutat que té potencial, però amb tot el meu ‘carinyo’, només cal anar al club natació de Badalona. Tenim una medallista que no pot entrar a la ciutat perquè no hi ha una piscina... I això qui ho havia de fer?

Durant la crisi de finals dels anys 60, Badalona es comença a desmantellar de tota la indústria que havia donat un gran potencial econòmic, i en aquell moment ningú va pensar ‘i ara què farem a Badalona?’. Hem tingut la mala sort que durant anys ningú ha tingut cap projecte de ciutat.

Es pot fer ironia de tot?

Sí, jo entenc la ironia com l’arma que tenim els pobres per criticar les coses. Per tant, s’ha de fer ironia de tot perquè és una defensa que tu tens davant les coses que veus. Has de fer ironia de la guerra perquè és una manera de criticar la guerra. En canvi, fer humor de la guerra és una altra cosa. El Gila, que era un senyor que deia coses molt sensates, deia que el que has de fer és riure amb la gent i no de la gent. Has de riure amb el dèbil. Tot ha de passar per la ironia perquè hem de ser crítics, hem de ser combatius i ens ho hem de carregar tot; però sempre mirant cap a dalt. Com diu Ferran Monegal "Sempre hem de disparar els ocells de dalt i no els de baix”.

Un racó de Badalona on llegir tots els diaris.

A casa meva, home! O sinó al 1800...