Inas Ahbiti i Pedro Herrero:

"La castellera més menuda i el diable més experimentat"

Júlia Talarn
Acotxadora de la Colla dels Micacos i Fogoner de Diables de Badalona

La Inas Ahbiti té 9 anys i ja en fa tres que és l’acotxadora de la Colla dels Micacos. Ha coronat més de 200 castells. És àgil i valenta i explica que des de tan amunt pot veure ocells, muntanyes i la gent com formiguetes. De gran vol ser massatgista, abans, però, vol ser anxaneta. Per a fer-ho haurà d’esperar a ser tan gran com la Dikra, la seva germana. El Pedro Herrero té 52 anys i és un dels fundadors de la colla de diables. Ell formava part del grup de monitors d’esplai  que fa 30 anys va organitzar el primer correfoc, des de llavors ell ha fet de fogoner i, any rere any, ha encès totes les masses de Diables. En Pedro és calderer de professió. Feina i passió, tota una vida al voltant del foc. 

Ens trobem a la Inas i en Pedro un dilluns de Festes de Maig al local de Can Peixau. La Colla dels Micacos assaja enmig d’un ambient festiu. La Inas corre, salta i s’enfila per tot arreu. Mentre esperem que en Pedro arribi carregat amb la vestimenta de diables, una noia de la colla ajuda a la Inas a fer els deures. Per a fer la foto demanem a la petita si es pot enfilar per sobre el diable, ho fa amb una agilitat  pròpia d’aquell que ha nascut enfilant-se per caps i espatlles. Ara doncs, ja tenim a punt els dos protagonistes. La innocència i l’experiència. Les festes des de dos punts de vista ben diferents.

 

Què signifiquen les festes per a vosaltres?

I: M’agraden perquè faig castells i cremen el dimoni. L’any passat, mentre el dimoni estava encès, vaig veure passar una estrella fugaç. Només la vam veure jo i una nena del meu costat.

P: És quan em relaciono amb tothom. A diferència dels castellers, els diables no ens ajuntem sempre. Durant les festes fem més pinya i família.

Per què us vau apuntar a les vostres respectives colles?

I: La meva germana hi estava apuntada, em va explicar què sentia quan pujava els castells i jo ho vaig voler provar.

P: En aquella època era monitor d’esplai, estava fent el curs d’instructor de lleure i una de les classes eren les festes catalanes. Era el mes de maig i ens va parlar dels correfocs. Ens vam engrescar i vam decidir fer-ne un. Va ser el primer correfoc que es feia a Badalona.

Què sentiu quan feu les vostres actuacions?

I: Em fa por, però quan veig que el castell no tremola molt deixo d’estar nerviosa. El moment que m’agrada més és quan sóc a dalt de tot. Des de dalt la gent semblen cucs i formiguetes. A vegades també veig muntanyes i tot Badalona als peus.

P: L’olor de la pólvora em dispara l’adrenalina. Jo sóc el fogoner, el que dóna ritme a la colla i el que la fa caminar. Estar allà dins és ser part de la festa. Viure el correfoc des de l’interior és una sensació que no es pot explicar.

Inas, què creus que deu sentir en Pedro quan porta foc sobre el cap?

I: Si ho fes jo crec que tindria por de morir-me perquè em fa por el foc.

Pedro, què creus que deu sentir la Inas pujada a més de 10 metres d’alçada?

P: Por segur, però ha de ser meravellós i quan creixi se’n donarà compte.

Què opinen els vostres pares i fills del què feu?

I: La meva mare té por perquè quan caic es pensa que em faré molt mal i que no podré caminar. El meu pare no pateix perquè ell també és casteller.

P: La meva filla està encantada! Ella també és diable i ha viscut la festa des que va néixer.

Pedro, com creus que influenciarà a la Inas haver estat castellera des de tan petita?

P: Mantindrà un vincle i una amistat amb una gent que durarà tota la vida. Crec que no serà més atrevida per haver fet castellers, si s’hi ha apuntat és perquè ja ho era des de sempre però, de totes maneres, cada cop que puja amunt s’ho demostra a ella mateixa. I això és molt important.

Què és el que menys us agrada fer i el que més us apassiona?

I: El que menys m’agrada fer és la torre de set perquè un dia vaig caure. I el que més m’agrada fer és tota la resta de castells de set perquè pujo molt amunt.

P: A mi no hi ha res que no m’agradi fer. Els que s’encarreguen de subvencions i de buscar locals aquests potser sí que se’ls fa pesat. Jo només em diverteixo com un nen petit.

Un dia a la diada castellera o al correfoc.

I: Jo m’aixeco molt d’hora perquè si faig tard no podem fer els castells. A vegades vaig amb els pares i a vegades amb la meva germana. Faig estiraments, el cap de canalla em posa la faixa i sempre em recorda que he de pujar fineta i sense cops. Quan ja sonen les gralles algú em crida: -Bitxo amunt! Llavors començo a pujar.

P: A mig matí preparem la zona anomenada de ‘l’infern’, entre el carrer Matamoros i Prim, on hi ha les cascades d’espurnes. Després anem a la Plaça de la Vila i  preparem una ‘carretillada’. Després de dinar ens trobem d’hora, preparem les figures que farem al llarg del recorregut, ens repartim les feines i carreguem els carros. Anem cap a l’ajuntament i... Badalona s’encén!

Com veus el futur de les entitats?

P: Els Castellers segur que tiren endavant. És una de les entitats que no tindrà problemes, tenen molta visibilitat i entrenen molt sovint. Els Diables seguirem però ens estan posant moltes dificultats amb la normativa de focs artificials. Per exemple, ara només podem fer correfocs si els organitza l’ajuntament perquè hi ha molt de ‘papeleo’. És impossible que et contracti una festa no organitzada per l’Administració.

 

 

Podrem veure a la Inas actuar el diumenge dia 19 de maig a les 12 del migdia a la Plaça de la Vila. En Pedro el trobarem encenent les masses al llarg de tot el correfoc el dissabte 18 de maig a partir de les vuit de la tarda.