Huma Jamshed:

"Lluitem perquè la dona pakistanesa deixi de ser invisible"

Júlia Talarn
Creadora d'ACESOP, la primera organització de dones pakistaneses

L’Huma té 47 anys, va néixer a Pakistan però ja en fa 17 que es va traslladar a viure a l’Estat Espanyol. Primer va aterrar a Madrid on va fer el seu doctorat en Química Física. L’any 2005 va venir a Barcelona i al cap de pocs mesos va crear ACESOP, la primera organització de dones pakistaneses. Ara fa 7 mesos que la seva seu s’ha traslladat a Badalona, al barri d’Artigues, des d’on cada dia lluiten per donar  visibilitat  a un dels col·lectius d’immigrants més  privats de llibertats.

Els pakistanesos, amb més de 7300 habitants, són el col·lectiu d’estrangers més nombrós de la ciutat de Badalona. Ja fa temps que els badalonins estem acostumats a veure homes pakistanesos regentant petits comerços però la presència de les dones és gairebé imperceptible. És per aquest motiu que vam anar a veure l’Huma al local de l’ACESOP, al barri d’Artigues. La seva lluita per a la igualtat d’oportunitats d’un dels col·lectius més imperceptibles d’entre tots els immigrants l’ha portat a viure constantment sota l’amenaçada de mort. Tot i això, el recolzament de les 700 dones membres de l’associació ha fet que l’Huma no es deixi vèncer per la por.

Per què  ACESOP es va traslladar a Badalona?

A Barcelona hi ha diferents grups de pakistanesos que ens estaven fent la vida molt difícil. Són grups que estan molt relacionats amb la política de Pakistan i el Consolat pakistanès a Barcelona. Tots ells consideren que les dones no han de participar de la vida social i política i això xoca amb l’eix vertebrador d’ACESOP. Les dones pakistaneses hem de demostrar que estem vives i l’única manera de fer-ho  és amb participació i creativitat. Als grups de pakistanesos de Barcelona les dones només participen en actes religiosos un cop al mes. La religió és important però no ho és tot, cal que les dones es relacionin en d’altres àmbits.

A Badalona us sentiu més segures?

Sí, a Barcelona ens sentíem constantment amenaçades. Aquí ens estalviem conflictes. 

De quin tipus d’amenaces estem parlant?

Algunes persones trucaven als marits de les dones que venien a ACESOP i intentaven convèncer-los de que aquesta associació no era un bon lloc per a les seves esposes. Si els marits seguien sense fer-los cas, alguns homes parlaven amb les empreses on estaven treballant i els amenaçaven de fer-los fora si seguien permetent que les dones hi acudissin. A mi m’han amenaçat de mort centenars de vegades.

...

No volen que es conegui el món pakistanès a través dels ulls de les dones. Volen que només es conegui el país a través de la mirada d’algú que porti barba. Són gent perillosa.

Quina és la situació del col·lectiu pakistanès a Badalona?

M… A Badalona hi ha grups tradicionals i molt religiosos però són bona gent. El més important és que hi ha voluntat de diàleg. S’ha de fomentar la participació del col·lectiu amb les institucions però jo crec que si es treballa, millorarà molt.

Quina família ens hem d’imaginar que hi ha darrera l’home pakistanès que regenta un petit establiment?

Segurament hi ha una esposa i unes quantes filles o germanes que es passen la major part del dia a casa, depenen absolutament dels marits o dels pares i se senten unes forasteres perquè no coneixen aquesta cultura ni la seva gent. A Pakistan almenys tenen tietes, veïnes o cosines aquí no tenen a ningú. Si venen a ACESOP almenys es relacionen amb altres dones, sinó el seu vincle amb l’entorn és pràcticament nul.

Quin és el paper de la dona al Pakistan?

Buf.. Jo diria que al Pakistan les dones estan molt i molt malament, quasi pitjor que a l’Afganistan. Podríem dir que quan la dona es casa es mor com a persona però ha de comportar-se com si aquesta etapa fos la millor de la seva vida. És terrible perquè quan són petites o joves la seva llibertat depèn dels seus pares i quan es casen tots els seus drets passen a dependre del marit. És una mort en vida.

Quines són les tasques d’ACESOP?

Organitzem tallers de treballs manuals, de pintura o d’escriptura i també participem a les AMPAS, a les associacions de veïns, a les associacions d’immigrants o en fires i trobades. Així les dones aprenen, participen, se senten segures i, a poc a poc, guanyen confiança i autoestima. L’objectiu és que les dones deixin de ser invisibles.

Però, com combatiu els problemes dels cercles familiars d’aquestes dones?

No parlem mai d’això. Mentre fem els tallers o quan estem fent la pausa, en un ambient relaxat, surten moltes d’aquestes coses i és llavors quan  intentem fer ús del diàleg per saber com estan o quins problemes familiars tenen. Els marits les deixen venir perquè creuen que venen només a fer tallers.

Manteniu algun tipus de relació amb els marits?

 Sí però només durant les inauguracions dels tallers o les presentacions de les manualitats. Llavors venen altres homes que tenen una mentalitat més ‘oberta’ i parlen amb ells i els exposen altres punts de vista.

A part d’aquesta tasca també en feu d’altres relacionades amb el maltractament.

Sí. Malauradament aquesta és una de les tasques que ens treu més temps. Cada dia truquen a ACESOP 1 o 2 dones pakistaneses per casos de maltractament. Quan això passa primer de tot mirem de protegir-la, després fem una tasca d’acompanyament, compartim amb ella el seu dolor i intentem que facin la denuncia. Des de que ACESOP està activa s’han realitzat més de 200 denúncies.

I això vol dir que n’hi ha moltes que no denuncien...

Sí. Una de les coses que s’ensenya a les dones pakistaneses és que la paraula èxit és sinònim de superació del matrimoni. Els han inculcat que tot és qüestió de paciència.

Si t’haguessis quedat al Pakistan, hauries treballat amb dones?

Jo no sóc una persona que pensi en què hauria fet en d’altres situacions. Ara sóc aquí i m’he adaptat a aquesta realitat. Quan vaig arribar a Barcelona i vaig adonar-me d’aquestes terribles situacions vaig saber que havia de fer alguna cosa. Si no ho faig jo que sóc una dona lliure, amb estudis, econòmicament estable, amb uns fills sans i un marit de mentalitat oberta, qui ho farà? No tinc cap motiu per deixar de banda unes dones que viuen una vida que és pitjor que la mort.

Has vist alguna evolució en la situació de la dona pakistanesa des que està en peu ACESOP?

Aquesta és una d’aquelles preguntes que no em deixa dormir. Em poso molt trista quan parlo d’això perquè realment dedico moltes hores a aquesta tasca i la progressió que m’agradaria veure no la veig. És molt frustrant. La meva filla sempre em diu que ho deixi perquè aquestes dones no canviaran. Però, tant de bo pogués ensenyar a la meva filla a ser pacient i flexible. Jo sempre dic que sí que és possible però els canvis triguen molt a percebre’s. 

Què podrien aportar les dones pakistaneses a la societat catalana?

Moltes coses: gastronomia, tècniques de costura, de pintura, d’escriptura... Però, i ara  no t’enfadis, sobretot crec que podrien aportar una cosa que potser falta molt a la societat catalana: flexibilitat, paciència i docilitat. Conèixer les vivències  de superació d’aquestes dones que tant han aguantat i tant han lluitat per aconseguir esdevenir lliures seria una gran experiència.

Creus que la situació de les dones pakistaneses residents a Catalunya canviarà a la llarga?

No ho sé. Hi haurà d’haver més dones fortes i lliures que encapçalin aquesta lluita i menys homes poderosos que creïn problemes. No sé què passarà a llarg termini però del que sí que estic ben convençuda és que no deixaré que ningú s’interposi en la tasca d’ACESOP.

Finalment, de què tenen por els homes pakistanesos?

Les dones lliures i amb educació són un perill per a l’hegemonia masculina del Pakistan. Ells volen que les dones siguin submises i innocents. Quan un té el control de tot només vol conservar-lo, tenen por perquè saben que les dones fortes i lliures els hi podem prendre.