Francesc Alfambra:

"El nostre Ajuntament té miopia mediambiental"

Júlia Talarn
President Associació Els Verds de Badalona

Té 56 anys. És biòleg, espeleòleg i badaloní de tot cor nascut a Sevilla. Fa 12 anys que és president de l’Associació Els Verds Badalona. Creu que l’ecologisme és un moviment sociopolític transformador. És un home arrelat a la terra, un posat ferm i opinions contundents. Una cosa vol deixar clara: el medi ambient no són només ‘floretes i herbetes’ sinó tot allò del nostre voltant.

Tot i que xerrem amb en Francesc al bar d’El Círcol, ens vol portar davant d’una de les principals amenaces medi ambientals d’aquesta ciutat: la línia de Molt Alta Tensió (MAT). Quedem, doncs, un altre dia al costat de la subestació de transformació elèctrica a la Riera de Canyet. Per tot aquest garbuix de cables ara hi circulen 220.000 volts però si el projecte de la MAT tira endavant augmentarà fins als 400.000. Seguim passejant i trobem 11 torres immenses que cusen el cel badaloní. Ens aturem davant d’una d’elles, vol fer-se el seu retrat-denúncia aquí.

Quins entorns naturals tenim a Badalona?

Tenim diversos tresors. La Serralada de Marina, per exemple, n’és un d’ells. Un  magnífic parc forestal de 397 hectàrees. Però, amb un gran defecte: un escàs finançament. S’hauria d’exigir un pressupost suficient per dignificar-lo i recuperar-lo. Paguem els mateixos impostos que tots els catalans i no rebem els mateixos beneficis ambientals. Que potser som ciutadans de segona els badalonins?

Som conscients del que tenim?

No gaire. Però aquesta responsabilitat recau sobre l’Ajuntament que és qui hauria de predicar amb l’exemple. La Serralada de Marina hauria de ser la nineta dels ulls de l’administració però ha quedat demostrat que, pel nostre ajuntament, el Parc és un total desconegut. Té miopia mediambiental.

Explica’ns què hi ha a la Serralada de Marina.

Tenim dos monestirs del segle XV que són una joia de l’arquitectura catalana, tenim unes masies que formen part del patrimoni històric, un poblat ibèric, una xarxa de camins per l’esbarjo i  l’Escola de Natura Angeleta Ferrer, pionera en l’educació ambiental.

Un entorn en perill?

Sí, el Parc afronta dues grans amenaces: La B-500, una carretera que el vol foradar per sota, i la MAT, la línia de molt alta tensió, que vol cosir-lo a fils elèctrics per sobre.

Comencem per la B500.

D’acord, la primera gran mentida. La B-500 pretén connectar el Barcelonès amb el Vallès. Es va dir que aquesta via permetria a molts badalonins anar a treballar al Vallès però, aquest no és el motiu de pes. La veritable raó és descongestionar el Nus de la Trinitat i traslladar el deteriorament acústic i atmosfèric que comporta cap a la perifèria de Barcelona.

Qui pensa en els badalonins?

Ningú. Barcelona sempre ha considerat Badalona com un suburbi industrial al servei de la gran ciutat comtal. La construcció del túnel de la B500 representaria un cop molt dur pel patrimoni natural, un augment de la contaminació i del soroll i una destrucció de la fauna i la flora de la Serralada de Marina. Si la intenció era que els badalonins anessin a treballar al Vallès podrien posar en marxa el bypass ferroviari que connecta la línia 1 de la costa amb la línia 6 del Vallès passant per la Sagrera. Aquest tram ja està fet i pagat, no caldria gastar més diners en una via nova i a més, guanyaríem en transport públic.

I la segona amenaça?

La MAT. Aquesta línia de Molt Alta Tensió pretén passar pel mig del Parc de la Serralada de Marina sense demanar permís a ningú. Ni tan sols es van dignar a consultar-ho a la direcció del Parc. Tot i que la Subdirecció General d’Energia i Mines de la Generalitat afirma que la MAT no afectarà al Parc,  jo estic segur que sí que ho farà. A Badalona tenim 11 torres per les quals hi circulen, actualment, 220.000 volts i el projecte de la MAT vol que l’any 2014 augmentin a 400.000.

Necessitem tanta energia els badalonins?

En absolut. La MAT no està pensada per afavorir la ciutadania, les empreses badalonines ni les de cap altre punt dels Països Catalans. La realitat d’aquest projecte és mercantilitzar els excedents nuclears francesos i vendre’ls al Magrib.

Però ens diuen que és per garantir el subministrament elèctric....

Una altra enganyifa. El nostre sistema elèctric actual té una potència instal·lada de més de 100.00 Megawats (Mw) tot i que els màxims històrics de consum han estat només de 41.000 Mw. Actualment, les centrals tèrmiques de cicle combinat estan aturades perquè, en realitat, ningú necessita els 60.000 Mw restants. L’oligopoli nuclear elèctric és un pocavergonya perquè menteix i practica la demagògia sistemàtica contra les renovables amb l’únic objectiu d’aconseguir més i més guanys. La resta els és ben igual.

De totes maneres, la MAT també haurà de passar per Barcelona, no?

 És clar, però soterrada! La MAT surt de Sentmenat del Vallès i arriba a Badalona i Santa Coloma mitjançant torres d’alta tensió i des de Santa Coloma entrarà soterrada a Barcelona. Per què en uns indrets sí i en d’altres no? No estem en igualtat de condicions.

Com repercutirà la MAT a la nostra ciutat?

Buf... Existeixen moltes problemàtiques: en primer lloc, causaria un greu impacte paisatgístic; a l’estiu podrien saltar espurnes que podrien provocar incendis forestals i, per tant, caldria invertir molt més en neteja de brolles i boscos per evitar-los; la devaluació del territori eliminaria la possibilitat de desenvolupar negocis de turisme rural; i, finalment, causaria un gran greuge a la població que viu al voltant ja que està demostrat que l’exposició continuada a radiacions electromagnètiques molt elevades provoca càncers tan greus com la leucèmia.

Des de Els Verds Badalona sempre heu estat molt atents a l’urbanisme de la ciutat

Medi ambient no ha de ser sinònim de floretes i parcs sinó de tot allò que envolta als ciutadans. Medi ambient és la salut, aire net, entorn habitable i també urbanisme. En aquesta ciutat els interessos urbanístics sempre han tingut molta importancia i han perseguit els guanys econòmics immediats amb l’especulació immobiliària. Per tant, no ens queda més remei que estar-ne pendents. 

Caram!

Durant les dues últimes legislatures les alcaldies han estat molt relacionades amb la regidoria d’urbanisme. I això fa mala espina.

Un exemple d’especulació?

El port n’és el cas paradigmàtic. El Conseller delegat de  Marina de Badalona S.A. va ser imputat per presumpta malversació econòmica. Al final, el jutge Garzón, amb les seves investigacions sobre el cas Pretòria, va confirmar el que ja feia temps que molts sospitàvem.

Explica, explica.

A Badalona en comptes de fer com a Barcelona i alliberar el front marítim, es va decidir contractar un arquitecte de renom i destruir un 25% de la nostra superfície de platja -cal recordar que és uns dels principals patrimonis naturals de que disposem i el més ben valorat pels badalonins!-. Van decidir fer la zona del port esportiu, idèntic a qualsevol altre port de les ciutats i pobles del nostre voltant, amb l’excusa que generaria un dels desenvolupaments econòmics més grans dels últims temps. El port va costar 17.000 milions de pessetes que no seran retornats a la societat de cap manera.

El mateix cas que la bombolla immobiliària espanyola...

Exacte. No ha funcionat mai. Els amarratges estan comprats però això no paga el port. És una ruïna econòmica. Les coses no s’han fet bé... Ni la descontaminació d’aquell sòl tampoc. Tinc fotos que proven que part d’aquelles terres que estaven  contaminades van ser llançades directament al mar.

I per què un port, doncs?

Perquè servia com a esquer per vendre els 10.000 pisos que s’hi volien construir al voltant. Aquest sí que era el gran negoci! 

I el canal?

Aquest és un altre tema. L’objectiu del canal i el seus amarratges era augmentar el número d’habitatges amb  categoria de ‘primera línia de mar’ i, d’aquesta manera, augmentar-ne el preu. Tot i això, ja es va dir que el canal s’acabaria de construir en una segona fase del projecte. Ja se sap què passa amb les segones fases. La segona fase de l’autopista del Maresme consistia en construir un lateral: fa 50 anys que es va dir i encara no se’n sap res de res.   

Davant totes aquestes problemàtiques, els ciutadans poden fer ús del Fòrum de Medi Ambient per participar de les decisions que afecten el nostre entorn?

Aquest Fòrum és un òrgan consultiu que, teòricament, serveix per recollir les propostes dels badalonins per a millorar el medi ambient. Actualment però, és un òrgan absolutament mort. L’Ajuntament creu que els que hi assistim som receptors passius de les seves propostes i no ens  permeten fer cap suggeriment.

Bufa! Després d’exposar totes les problemàtiques medi ambientals de la ciutat, anima’ns una mica amb alguna cosa positiva.

Com deia al començament tenim un extraordinari patrimoni natural, cultural, històric i arquitectònic. A part de la Baetulo romana no ens podem oblidar del Poblat Iberic del turó d’en Boscà, del monestir de Sant Jeroni i de les masies de Canyet i de Pomar de Dalt posseïdores d’un gran potencial turístic. Cal promoure activitats econòmiques compatibles amb la preservació de tot aquest patrimoni.

Què feu des d'Els Verds de Badalona?

Hem fet moltes campanyes  de pressió com per exemple la de Sant Jeroni Parc Públic contra el camp de golf i a favor del Parc Forestal de la Serralada de Marina.  Vam fer diverses campanyes de neteja de les rieres de Sant Jeroni, de la Vall de Betlem i del Coll de Can Mas. I, des de fa set anys, fem jornades ecologistes per aprofundir en el coneixement i difusió de tot aquest patrimoni que tenim: les rieres, els aqüífers, les mines d’aigua, la climatologia, el paisatge agrícola forestal, la gestió de les pedreres, el patrimoni històric i l’agricultura ecològica. La darrera batalla que portem entre mans és contra la MAT i la seva afectació als ecosistemes de la Serralada de Marina.