Agustí Argelich:

"Filmets és un planter del cinema badaloní"

Carla Mauricio i Júlia Talarn
Director del festival de curtmetratges FILMETS

Té 55 anys i, segurament, és un dels badalonins que més pel·lícules ha vist. Va començar els estudis d’economia però ben aviat la seva passió pels 8mm el va portar a dedicar-se plenament al cinema. Des de fa 11 anys és el director del festival de curtmetratges Filmets. Ens parla amb entusiasme de quan als festivals de cinema amateur dels 70 a Badalona hi arribaven pel·lícules de l’Spielberg quan encara ningú sabia qui era. Des de fa uns quants anys treballa als programes Cinema 3 i Sala 33 del canal 33. És afable i optimista i el seu amor pel setè art és present en cada conversa que comença.

Ens trobem amb l’Agustí un dijous per la tarda. Tot i que ja fa temps que no viu a Badalona sempre li fa il·lusió passar-hi a prendre alguna cosa. Aquí hi té molts amics i grans companys de batalles cinematogràfiques. Sap que volem parlar de cinema i no vol deixar passar l’oportunitat sense presentar-nos en Toni Benages, il·lustrador i pintor, amant del món del cinema i programador del festival des de fa 11  anys. Comença així, una conversa a 4 bandes a ritme de 24 frames per segon. Ara sí, després del lleó de la Metro Golden Mayer, comença l’entrevista.

Quan comença la teva fascinació pel cinema?

A: Des de jovenet. Cap a finals dels anys 60, el meu avi va regalar una càmera de 8mm al meu pare i jo també vaig començar a utilitzar-la. Cap als anys 70 vaig descobrir que hi havia un festival de cinema amateur: el Festival Mundial Badalona  (predecessor del festival Filmets d’avui en dia). L’any que vaig descobrir la seva existència, vaig rodar una pel·lícula per presentar-la però no ho vaig poder fer perquè vaig canviar malament el rodet... (riu). A partir dʼaquí, juntament amb el meu germà Rafel, que era molt manetes, vam començar a fer força coses amb plastilina i animacions.

Explica’ns l’anècdota de l’Spielberg...

A: Durant l’època dels 80 teníem contacte amb el consolat dels Estats Units d’Amèrica i rebíem anualment unes 10 o 12 pel·lícules de la Universitat del Sud de Califòrnia que projectàvem sense subtítols. En un d’aquests curts que ens van arribar, l’Spielberg hi apareixia com a ajudant de producció, llavors ningú sabia encara qui era aquest director que avui dia és sinònim d’Òscar.

Creieu que durant els anys 70 o 80 a Badalona hi havia més interès pel cinema?

A: El que és segur és que hi havia molts més cinemes. Teníem  el Cine Nuevo, el cinema Aya (Teatre Zorrilla), el Picarol, el Principal, el Verbena, els Victòria...

T: Interès encara nʼhi ha ara, el que passa és que molts prefereixen anar a Barcelona abans que anar als multicines del Màgic, sobretot per la programació, ja que a Barcelona es poden veure clàssics del cinema i aquí no, entre moltes altres pel·lícules. Anar al cinema és molt més romàntic, no ho és tant anar a un centre comercial per molt que t'agradin les crispetes. Un ha de poder veure pel·lícules en versió original o doblades al català...

Seria impossible veure una sala de cinema independent a Badalona?

T:  Crec que una sala petita funcionaria, ni que fos de dijous a diumenge com han fet a Cardedeu… Les noves tecnologies digitals han abaratit els costos de distribució i exhibició, ara no hi ha excusa!

Creieu que a Espanya el curtmetratge es considera cinema de principiants?

A: Sí, malauradament, es considera només de principiants o d’estudiants dʼescoles de cinema. La gran paradoxa de l'Estat espanyol és que és el segon país dʼEuropa productor de curts i, en canvi, a nivell dʼajudes està molt lluny de França, Bèlgica, Holanda o, fins i tot, Estònia. I ara, en època de crisi, encara pitjor. El que ha rebut més és el curt, perquè continua havent-hi bastants diners pels llargs, alguns dels quals ni s'estrenen en sales.

A França està més ben considerat el món del curtmetratge?

A: França té un grandíssim circuit de curtmetratges. Per exemple, l’estat francès ha comprat curts europeus per valor dʼuns 450.000€ perquè les seves televisions públiques i privades mantenen set  programes fixos de curtmetratges, alguns en prime time! És evident que hi ha una indústria del curt que aquí no existeix.

Parlem de Filmets. El festival posa Badalona al mapa?

A: L’ha posat des de fa molts anys i cada cop més. Abans anàvem bojos per aconseguir pel·lícules, ara molts ja ens coneixen i ens busquen per portar-nos-en. Per exemple, al festival de Curtmetratges de Clermont-Ferrand, un dels festivals de curts més importants del món, ens inflen de pel·lícules per programar-les a Filmets. El més important és que abans anàvem a remolc dels altres festivals i ara, en alguns casos, anem per endavant, programant curtmetratges que l'any després van a Cannes, Sundance, Venecia, la Berlinale o nominats als Òscars...

Quin és el criteri que utilitzeu per decidir que un curt entra a secció oficial?

T: El que programem a Filmets és cinema més aviat comercial, sense menysprear el millor cinema independent i amb les darreres tecnologies, es clar. Si vols veure un tio mirant una onada durant mitja hora, Filmets no és el teu festival. Nosaltres pensem en clau de públic. Quan hem de decidir si una pel·lícula entra o no ens posem a la pell d’un espectador assegut un dimecres a la nit a una butaca del Teatre Zorrilla, si vist així ens sembla que és un penyazo, la descartem. Evidentment, si hi ha històries en clau experimental, creatives i amb un bon nivell artístic, les tenim molt i molt en compte i les programem. Volem que hi hagi història, que sigui narratiu i que tingui qualitat. El públic és el que regeix i volem que s’hi impliquin.

Cada any hi ha més curtmetratges badalonins, Filmets és un planter de cineastes?

A: Des de la dècada dels 70 i 80, quan es van iniciar els festival predecessors a Filmets, Badalona ha estat pionera en la producció de curtmetratges amateurs o independents. En les primeres produccions era habitual la participació d’actors i actrius de Badalona que després han destacat professionalment en el món del cinema, la televisió o el doblatge. Actualment, i des de la recuperació del nou festival FILMETS, l'any 2001, teníem molt clar que havíem de fer el possible perquè els autors locals poguessin presentar les seves produccions. També cal destacar la importància que ha tingut la millora de la tecnologia (a l'abast de la gent jove) que ha contribuït a aquest increment de les produccions, també fetes a les escoles de la ciutat. Se’ns dubte FILMETS és un planter del cinema i l’audiovisual badaloní.

I, quant val?

A: Pf... És molt difícil comptar-ho tot, hores extres, cost humà, premis... Encara no t’ho puc dir exactament però serien més de 100.000 euros i si comptéssim les hores, dies i setmanes a l'any de tot l'equip, un cost ara per ara impossible d'assumir.

D’on els traieu?

A: Més d’un 30% prové de subvencions públiques, de l’Institut d’Indústries Culturals (ICEC), de la Diputació de Barcelona o de la Secretaria de Política Lingüística pels subtítols. Tot i això, si realment Filmets subsisteix és per les petites aportacions de les empreses patrocinadores. Nosaltres no tenim un Befeeter que ens doni milers d’euros sinó petits patrocinadors que posen entre 500 i 5.000 euros. També és molt important la col·laboració de molts establiments de Badalona en forma d’espècies com ara el menjar, les pernoctacions, la decoració… Qualsevol aportació en espècies és benvinguda!

Vivim en un país que no sap quina veu té en Clint Eastwood.

 A: Sí...Espanya té una llarga tradició de doblatge. Els professionals són bons però també hi ha molt d’amiguisme i subvencions a productes que no tenen distribució. Això depèn de les polítiques que interessin.

T: Espanya se sent com un Imperi, creuen que tenen molt mercat si ho doblen tot però també s’hauria de tenir en compte que això crea molta incultura. De totes maneres, no hauríem d’oblidar que els americans fan el mateix però, és clar, ells ja parlen anglès.

A: A Suècia, per exemple, la TV pública emet cada setmana curtmetratges en diferents idiomes, per l'aprenentatge del castellà, l'alemany, el francès o l'anglès.

 

Aquest any és el primer cop que paguem per entrar a Filmets. La cultura s’ha de pagar?

A: La cultura de qualitat, sí. Els festivals de curtmetratges de la resta d’Europa cobren 7 o 8 euros per sessió. Nosaltres n’hem fet pagar 2 per tot un dia de cinema. Crec que ni que haguéssim fet pagar 4 o 5 euros per sessió no estaries fent pagar el que estàs veient. La cultura no pot ser gratuïta, i quan ha costat molts esforços i diners oferir continguts de qualitat, com és el cas, encara més.

Com us agradaria veure Filmets d’aquí 10 anys?

A: Amb una estructura organitzativa més àmplia, és a dir, amb més personal. Però això vol dir tenir més diners i poder pagar a la gent que hi col·labora, donar millors premis... Tot i això, no ens podem queixar gaire, la resta de festivals es troben en la mateixa situació. El més important és que, malgrat la situació actual, estem subsistint, estem reinventant el model de festival, sense perdre qualitat, tant en els continguts com en les projeccions, aquests darrer any en HD per primera vegada.

Finalment, recomaneu-nos tres curts.

A: I tant, a veure. De l’any passat el curt suec Instead of abracadabra; d’aquest any Armadingen i Curfew, que per mi era una de les grans pel·lícules d’aquest festival, finalment està nominada als Òscars*, ho veiem a venir! Cinematogràficament és molt bona.

 

 

*Ja sabíem que l'Agustí Argelich tenia bon ull per triar pel·lícules però no que fos vident. Al cap de dues setmanes de fer aquesta entrevista Curfew va guanyar l'Òscar a millor curtmetratge. Felicitats!